| 
						 Per a 
						poder començar la caminada anirem des d'Alcossebre fins 
						a la platja del Pebret pel camí de terra que porta 
						passant per la Torre Abadum a Peníscola. Començarem a 
						caminar en direcció Nord (Peníscola), agafarem a la 
						nostra esquerra, en la colada del Pebret, el PR-V.194-3 
						que ens portarà, per un camí carreter que puja fent 
						ziga-zaga des de la costa, fins a un conjunt de ruïnes 
						de què s'especula que són les restes del poblat medieval 
						d'Irta. Arribarem des de la cornisa des de la que 
						s'albira el pla del Pebret seguint primer una senda que 
						es convertix desprès en pista fins al Mas del Senyor. En 
						el Mas del Senyor hi ha una frondosa omeda junt amb un 
						brollador, així com algunes dotacions consistents en 
						taules i bancs de fusta, papereres i un panell 
						informatiu. Des del Mas del Senyor agafarem el PR.V-194 
						en direcció sud. Es una pista de terra. Es passa junt al 
						Pou del Moro fins a l'encreuament amb el camí d'Irta, on 
						es troba una barraca de volta de construcció moderna, 
						rèplica dels refugis rurals de pedra en sec i falsa 
						cúpula típics de la zona del Maestrat. Girem a 
						l'esquerra continuant en descens fins a la costa, on 
						s'arriba a la colada del Pebret, via pecuària que 
						discorre paral·lela al litoral en tota la comarca i 
						l'únic tram de la qual no asfaltat és el que cobrix el 
						trajecte des de la partida de Pitxells, a Peníscola, 
						fins a les voltants d'Alcossebre. Prendrem la colada cap 
						a l'esquerra per a arribar a continuació a la platja del 
						Pebret, on es troba les restes del quarter de 
						carrabiners que, fins mediat el segle XX, es va 
						utilitzar per al control del contraban en esta zona del 
						litoral. Junt amb el quarter es pot observar un xicotet 
						camp de dunes que constituïx un dels últims vestigis 
						d'este ecosistema en el litoral de Castelló. Este és el 
						punt en què hem començat la nostra caminada i en la que 
						l'acabarem. Podent tots a què els abellisca banyar-se i, 
						per descomptat, dinar.  |