Navajas - Pantà del Regajo - Salt de la Núvia - Navajas - 12 Km.

Deixarem els cotxes en Navaixes, en l’Avinguda Rodríguez Fornós, que està a l’entrada del poble, (si accedim al poble per l’eixida de l’autovia i la carretera de Gaibiel), abans de passar per davall del pont de la via i enfront de l’hotel, a mà dreta. Des d’aquest punt partirà la nostra ruta. Ens dirigirem a la Carretera de Gaibiel ,per on hem entrat amb els cotxes, i pujarem per unes escales que hi ha pegades a la tanca del càmping Altomira, deixant-lo a la dreta. A pocs metres i dins d’una finca particular trobarem una torre àrab del segle XI((Torre de vigilància i comunicacions, que alguns daten de l’època de les lluites entre Hanníbal i Roma (S.II i IV A.c.), encara que oficialment la seua construcció s’estableix en el s.XI ,en plena Reconquista. Té una altura de setze metres)). Poc després, a mà esquerra, entre la pineda , hi ha un camí que ens porta fins un carrer de la urbanització Altomira, que en el seu marge dret té un emmuralla't, que té una obertura i una senda de formigó que ens porta a la via verda, antiga via minera que portava el mineral des d’Ulls Negres (Terol) fins a Alts Forns de Sagunt (València), hui en dia ruta de senderisme i cicle turisme. Agafarem la via cap a la dreta i de seguida passarem davall del pont “on va caure una burra i no es va matar” En el nostre caminar per la via verda travessarem dos túnels. El primer més llarg, que cap a la seua meitat té la cova del fang, actualment cegada. És convenient portar alguna llanterna perquè, encara que hi ha il·luminació, aquesta resulta insuficient, més que per a veure, per a ser vistos, perquè els ciclistes a vegades van massa de pressa. També podrem veure la Pedrera de Navaixes (Antiga explotació minera utilitzada a l’abric de la Via Minera d’Ulls Negres. Encara romanen en peu encara que en estat ruïnós diverses infraestructures (tallers, pedreres, barracons..). També ens trobarem una antiga estació de ferrocarril, i un mirador des del que divisem el pantà del Bassal. Poc després de passar el segon i més curt túnel, a la nostra dreta ens trobarem un camí que, seguint-lo i després de passar per davall de la via del tren (Sagunto-Zaragoza) ens portarà a la presa del pantà, que travessarem. A l’altre costat de la presa hi ha una pineda i zona de recreació, amb taules. Junt amb ella passa la carretera Navajas-Gaibiel, que agafarem cap a l’esquerra, direcció Gaibiel. A uns 250 metres veurem a la nostra dreta una paret alta d’un frontó i només passar-lo un camí polsegós que puja cap a la urbanització del pantà. Pujarem per aqueix camí, uns 250 m. fins a veure, a la dreta, una finca vallada que en el seu interior alberga una casa de fusta. Just abans i junt amb la tanca d’aqueixa finca que deixarem a la nostra esquerra, part un camí, que a poc a poc es va estretint fins a convertir-se en senda i que ens porta de baixada cap al riu, al seu marge esquerre, i a una xicoteta urbanització que hi ha junt amb la Font del Bany, a la que accedirem per una escala llaurada en la roca, que està junt amb el pont que comunica la urbanització amb l’altre marge del riu. (La Font del Bany és d’aigües estimadísimes per les seues propietats curatives des del s.XVIII. Ja Cavanilles en 1792 les destaca en els seus textos. La fama d’aquesta aigua s’estén, arribant inclòs un virrei de Nova Espanya en 1824, a ser portat per les seues propietats curatives. En 1849 es van analitzar, concloent que eren “útils per a la curació”. Actualment, les anàlisis donen aplicació terapèutica per al tub digestiu i l’aparell urinari, principalment.) Des de la font seguirem pel marge esquerre del riu fins que, a uns 270 m., a la nostra esquerra, ens trobarem una xicoteta senda de pujada, empinada, quasi perduda, que ens porta fins a un canal que pareix es va construir però mai va arribar a utilitzar-se. Ens ficarem dins i caminarem una estona per dins (passant per davall d’un pontet que hi ha per a travessar-lo a peu), uns 725 m. fins a un punt en què la vegetació ja no ens deixa continuar, just abans d’un altre d’aquests pontets. Eixirem del canal i ens trobem amb una camí asfaltat que agafem de baixada i que, després de travessar un pont ens porta al marge dret del riu. Des d’aquest punt nostre camí serà pel marge dret i anirem passant per distintes fonts: Font del Lloc, de la Penya, de la Mare de Déu de la Llum, la del Ferro o Tretzes Canelles. Poc després d’aquesta última pugem fins al camí asfaltat i a la seua dreta veurem unes escales que ens porten al “Mirador del Paradís”, des d’on hi ha una bonica vista del paratge del Salt de la Núvia. De baixada del mirador seguim cap al Salt de la Núvia, passant abans per la font de Monsén i per una passarel·la passem al marge esquerre del riu i divisem des de baix el Salt de la Núvia, on val la pena estar una estona contemplant la bellesa del lloc. Ací ens parem a esmorzar. Desfem el camí fins a la font del Monsén i agafem el camí asfaltat que ens portarà de pujada fins a Navaixes. En Navaixes val la pena visitar la plaça de l’Olmo, amb un exemplar d’aquest arbre de més de 400 anys d’edat i després tornar cap als cotxes pel carrer València on veurem uns palauets de finals del s. XIX o principis del s.XX, testimoni de l’esplendor de Navaixes com a lloc d’estiueig de la noblesa de València.