Aín- La Mosquera - Barranc de l'Almansor - Pic Íbola - Aín -- 14,8 Km.

Comencem en la plaça principal d’Aín, junt amb l’ajuntament. Prenem el carrer de la dreta tot just entrar en la dita plaça des de la carretera i a la dreta també en la pròxima intersecció de carrers. Aquesta de baixada, ens porta als afores de la població i sobre el traçat del GR36, en sentit Eslida pel barranc de la Caritat, trobem també uns panells de direcció.  Poc després, passem davall el bonic arc d’un aqüeducte molt prop d’un molí d’aigua.
El camí estret i formigonat ens porta prompte a una bifurcació amb una senda que prenem en ascens per l’esquerra, continuant pel GR i deixant un SL que va en direcció al tossal de l’Íbola i al pic Gurugú (hi ha panells). Aquest punt és comú (1) en la ruta, de tornada vindrem pel SL.

La senda que hem pres, ens enllaça prompte amb una pista que continuem a la dreta en suau descens. Aquesta recorre el barranc de la Caritat, passant junt amb un altre molí d’aigua i havent recorregut un poc més de 800mts de pista, veiem a la dreta un camí en suau descens primer, que passa junt amb un antic corral. Prompte hem de creuar el llit del rierol per la dreta en una confluència i continuar per senda empedrada que ascendeix entre bancals amb algun camp d’oliveres i ametlers.  Estem en el barranc de l’Horteta i continuarem ascendint per a guanyar altura junt amb ell. Podem veure un xicotet aqüeducte en molt bon estat que creua el barranc.

En alguna ocasió caminem pel mateix llit del barranc, per a arribar a unir-nos perpendicularment amb una altra senda. Cap a la dreta aniríem en direcció al Turó Gros, però en la nostra ocasió optarem per l’esquerra per a continuar ascendint i proporcionar-nos una incomparable perspectiva del frondós i amagat barranc. Eixim al final d’una pista i continuem per la dreta per a connectar amb una senda que contínua emboscada entre sureres. En aquest tram trobem prompte un xicotet i apinyat de pedres, protegint l’eixida de l’aigua en què una teula fa de conducte a manera de font. Continuem ascendint amb el Turó Gros a la nostra dreta i veient aparèixer la cima de l’Espadà.

Connectem perpendicularment amb la senda que ve del Turó Gros i seguim per l’esquerra per a arribar prompte al tossal de Penyes Blanques, des del que podem accedir fins al pic del mateix nom. En aquesta ocasió prescindirem d’aquesta ascensió i baixarem ara de front cap a la Mosquera, un formidable bosc de sureres en molt bon estat de conservació, l’entorn és verdaderament especial. Una bona estona en descens, ens porta fins a l’anomenada casa de la Mosquera, castigada per la desídia.

Segons ens acostem, a la dreta de la casa descendeix una senda que porta a la font de la Mosquera, amagada en una xicoteta trapa junt amb les falagueres. A la dreta de la font, continuem per la senda en suau ascens per a eixir a una pista, seguim al dret pujant i en el pròxim encreuament de pistes, continuem per l’esquerra. Aquesta ens ofereix un bonica imatge de la vall, una magnífica sureda, amo del rogenc roig i amfitrió de les molses i falagueres. Sense deixar el traçat principal, arribem a eixir a la carretera que connecta Almedíxer amb Aín.

Continuem per la carretera en ascens cap a la dreta, perquè en uns 400mts, en una revolta cap a la dreta, estiguem atents per a baixar per una senda que comença junt amb les baranes de la carretera. Aquesta ens porta en curtes llaçades fins al fons del barranc de l’Almansor.
Ara seguim per la dreta per a remuntar-lo durant una bona estona, creuant estrets passos del rierol dins d’una exuberant vegetació.
En el nostre trajecte pel barranc veurem la desviació de la font de l’Almansor que trobem a pocs metres, un panell de fusta ens l'indica.
La senda finalment connecta amb una pista i després de diverses llaçades en ascens, arribem a la mateixa carretera anterior, estem en el tossal de l’Íbola. Ací girem a l’esquerra per a seguir per l’asfalt i passant-nos a l’altre costat de la carretera, prenem en pocs metres, una senda que de baixada junt amb l’inici de les baranes ens porta a eixir just davall de les ruïnes del castell d’Aín, amb possibilitat de pujar fins a ell, per una senda que trobem a la dreta. Continuem per a arribar després al punt comú (1) anteriorment descrit. Des d’ací ens queda només tornar pel mateix lloc fins a arribar a Aín.

Tret de Casiaventurilla