|
VALL DE
LAGUAR: LA CATEDRAL DEL SENDERISME
Després
d’abandonar el Pla de Petracos continuem cap a
Benichembra i Orba ens dirigim cap al Vall de Laguar: És
un de les valls de l’interior de la muntanya d’Alacant
format pels nuclis de Campel, Fleix i Benimaurell que
junts constitueixen un sol municipi que no supera els
2000 habitants.
En aquesta
àrea de la Marina Alta van viure durant centenars d’anys
els àrabs, fins a declarar-se la seua expulsió i
l’obligació a embarcar cap a Àfrica a través del pròxim
port de Dénia. Ells ens van deixar, entre altres
coneixements, la seua forma d’aprofitar el terreny
mitjançant els bancals o terrasses, que permeten el
cultiu en zones abruptes com aquestes.
La Vall de
Laguar ofereix, principalment, dos atractius:
-El
barranc de l’infern lloc especial per a tots aquells
aficionats al barranquisme, 9 km de bots, cascades i
marmites, no recomanat per a inexperts, una vegada que
entres ja no hi ha marxa arrere.
-La
“catedral del senderisme”, el PR-V 147, senda circular
d’uns 15 km que ens porta des de Fleix fins al Barranc
de l’Infern i des d’allí, sense entrar en el barranc,
fins a Benimaurell i tornada a Fleix.
Jo li
tènia ganes a aquest recorregut, sempre em crida
l’atenció el baixar i pujar per un recorregut
zigzaguegen-te format per 6.500 escalons de pedra,
construït fa segles pels agricultors àrabs per a accedir
a les àrees de labor de l’altre costat del riu Girona i
accedir a “els cases dels Jovades”. Els Jovades era una
mesura utilitzada per a la repartició de la terra durant
la repoblació posterior a la reconquista i a l’expulsió
dels moriscos. Diuen que era la quantitat de terreny que
podia llaurar un mul durant un dia.
La duració
estimada en els mapes de la ruta és de més de 5hrs, un
poc exagerat, jo vaig tardar 3 hores 30 minuts i no sóc
el prototip del senderista. |
A les
07:30 ja estic eixint de Fleix i em dirigisc cap al
llavador, el qual cal passar uns 15 metres i prendre, a
la dreta, una xicoteta senda amb uns escalons que baixen
cap al profund llit del riu. Ja podem començar a comptar
els escalons, o millor passar d’ells i disfrutar de
recorregut.
Abaixant
es travessa la cova Forada, i la cascada del Salt, quasi
mai porta aigua. Segons baixes sents com et vas afonant
entre les parets verticals que limiten el llit sec del
riu Girona, creuat aquest es comença l’ascens, per
l’altre tram d’escalons que hem anat observant en el
descens.
En la part
alta de la muntanya arribem a “els cases dels Jovades”,
des del grup de cases de “la Carrasca”, per la seua
esquerra, baixem cap al barranc de l’Infern. Beure i
reposar aigua en la Font de Regnes per a escometre la
segona pujada, que després d’haver creuat novament el
llit del riu ens acosta a “els Juvees de Dalt”.
Des de
l’alt efectuem l’últim descens cap al barranc de Racons
i escometre la llarga pujada, com no amb escalons, cap a
Benimaurell. Després de refrescar-se en la font de
Benimaurell al costat del llavador ens dirigim pel camí
del Rei, una pista asfaltada que ens sobre nou cap al
llavador de Fleix, on havíem comencem el recorregut.
Un
recorregut espectacular que bé mereix el qualificatiu de
“La catedral del senderisme”, terreny abrupte amb
l’encant dels escalons, vistes impressionant del mar a
la llunyania, disfrutar amb la vegetació en veure com
canvia de les zones solejades a les d’ombria, els
bancals d’oliveres, ametlers i cirerers, admirar-se de
com van buscar en l’antiguitat les zones planes per a
cultivar i com van crear els camí i sendes per a
acostar-se a elles. Una infinitat de sensacions. |