Serra d'Espadà: Xòvar -Nevera de Castro - Xòvar

Ruta Circular: Distància: 10,5 km. Desnivell: 325 m. Dificultat: Mitjana.

Xòvar és un municipi d'origen àrab, d'uns 400 habitants, ubicat a 410 m d'altitud. Pertany a la comarca de l'Alt Palància i compta al seu terme amb nombroses fonts i racons de gran bellesa. Durant esta ruta, que discorre pels barrancs de Ajuez i del Carbó, podrem gaudir d'un ben conservat bosc de sureres, impressionants tallats rocosos, amb un intens color rogenc que contrasta amb la verdor de la frondosa vegetació, entre la qual ressalten les falagueres de gran port, i magnífiques panoràmiques; tot això fa d'este un dels paisatges més bells de la Serra d'Espadà

Parada 1. Embassament d'Ajuez : El nom d'Ajuez procedeix d'un vocable àrab el significat del qual és "terres comunals dedicades al pasturatge". El xicotet mur Que trobem davant de l'embassament, ha evitat que este es cobrisca dels sediments arrossegats per les pluges torrencials. Es considera una de les escasses zones humides del Parc Natural perquè les seues aigües, recollides del barranc del mateix nom, són de gran valor per a la fauna.

Parada 2. Tossal: En este punt arribem a una pista forestal. Enfront de nosaltres vorem una surera de considerable port als peus de la qual s'oculten les restes d'una antiga trinxera. Continuem a la dreta, observarem un pic amb antenes, és el Puntal de l'Aljub, de 948 m, que serveix de pic de vigilància contra incendis.

Parada 3. Opció a la Nevera: A partir d'ací, l'itinerari ofereix la possibilitat de visitar la Nevera de Castro, prolongant la duració del recorregut aproximadament una hora més. No obstant això, l'itinerari principal continua per la dreta, travessant el complex miner del Hembrar i permetent-nos observar, Des de dalt, magnífiques vistes dels tallats que dibuixen el Barranc d'Ajuez, fins a tornar, de nou, a l'embassament del mateix nom.

Parada 4. Nevera de Castro: Les neveres o pous de neu són construccions que, en la seua majoria, daten del segle XVIII. En elles s'emmagatzemava i premsava la neu arreplegada durant l'hivern per a vendre-la en les zones costeres durant l'estiu, ja que posseïa múltiples usos tant medicinals com per al transport d'aliments i, fins i tot, per al seu gaudi que va permetre l'origen de refrescs i gelats.

Parada 5. Mines de cinabri: Continuem el Nostre camí travessant un gran penyalar per a posteriorment arribar a les mines de mercuri, este complex miner conegut com a mines del Hembrar, deu el seu nom a l'abundància de ginebres, ja que originàriament es va denominar el Enebral. En la zona es troben diverses mines abandonades, per a l'extracció del cinabri de què s'obté el mercuri. En l'actualitat la majoria d'elles es troben tancades donades la seua alta perillositat. La mina anomenada “El clot”  va ser l'última explotada a Xòvar (1966) en Ella observem encara les restes de les vagonetes, els rails, així com alguna construcció annexa.

Parada 6. Font Fresca: En este paratge tan fresc i humit, les falagueres desenvolupen una gran grandària, arribant a ocultar la font. El terme de què va derivar fresca, en origen significava alegre, jovial, per la forma de brollar d'esta font i pel seu propi so. La Font Fresca és un dels enclavaments més apreciats pels habitants de Xòvar i per aquells que la visiten. Les aigües que ací brollen són aigües de roig, és a dir, aigües sense calç, molt apreciades pels que tenen malalties de ronyó.

Tornar a la caminada del mes