Espadilla - Penya Saganta: PR-CV314

El municipi d’Espadilla es troba enclavat en la comarca castellonenca de l’Alt Millars, junt amb el llit del riu Millars i el seu afluent El Xicotet en zona d’influència del Parc Natural de la Serra Espadà. La Penya Saganta, és una impressionant mola rocosa de 723 m. En la seua vessant es troba el castell, del que només es pot apreciar part d’una torre i restes de la muralla.

A una distància de Castelló d’uns 40 quilòmetres, podem accedir per CV-10 direcció Betxí, desviant-nos per la CV-20 a Onda, a 16 quilòmetres passada esta localitat es troba Espadilla, punt inicial de la nostra ruta.

La ruta:  Quilòmetres: 10,20 - Dificultat: Mitja - Desnivell: 390 aprox.

Dades d'interès: 100% Senda de muntanya, ni un sol metre de pista o camí, la qual cosa la fa molt mes interessant; El castell, la font del picot, la Penya Saganta (es domina unes vistes impressionants, tota la Plana, l’embassament de Sitjar a Ribesalbes, la part mes abrupta del Penyagolosa, el poble d’Espadilla, ...),de vegades transcorre paral·lel al riu Xicotet, la font del Castell.

A l’arribar al poble, podem deixar el cotxe al costat dels contenidors que hi ha abans d’entrar en el nucli urbà, on veurem uns dels senyals verticals del PR. Així la ruta finalitzarà en els cotxes. La ruta la comencem en la part alta del poble, concretament des del jardí botànic; amb vista cap a la Penya Saganta i al castell que està en un turó limítrof a la dreta. Nomes mes passar el jardí, la senda comença passant entre una construcció de rajoles i un corral, que es fica directament al barranc per a creuar-lo; després d’una xicoteta pujada, continuem a mitja altura junt amb el barranc fins a arribar a les grans parets que podem veure de front segons marxamos; des de la senda podem contemplar la silueta que conformen els murs del vell castell, com si vigilara els nostres passos.

Enfront de la paret calcària, es troba la font de la "Picot", protegida per una cúpula de pedres com si d’un aljub es tractara. Continuem el camí rodejant la font, i continuem seguint pel barranc junt amb la paret rocosa, un poc mas avant comencem a pujar el turó de forma suau fins a arribar a la cima, per esta part i a les nostres esquenes tenim una bona vista del Penyagolosa, en esta ocasió davant dels nostres ulls se’ns presenta nevat.

Abandonem el barranc del Picot coronant el turó i baixem per a creuar el barranc de "Les Carboneres"; és un paisatge estepari, una mola seccionada per este barranc. Pugem en un curt tram per la vessant, a l’arribar dalt, hi ha un espai obert encara que estepari, en un tàlveg està el senyal vertical del PR i darrere a la llunyania es pot observar el pantà de Sitjar (Ribesalbes).

L’últim tram des de la balisa a la Penya Saganta encara que és un pendent suau, es fa un poc mas incòmode de caminar per la gran quantitat de pedres, sent de mes grandària en els últims metres. Una vegada arribats a la penya, la sensació de buit junt amb el precipici és esgarrifós, com ja es pot intuir quan arribes al poble, el panorama que s’obri davant dels nostres ulls és fascinant, el poble el tenim als nostres peus, Espadilla, Vallat, Toga, el riu Millars, el riu Xicotet, el pantà de Ribesalbes, Onda amb les seues fàbriques de ceràmica i les seues ximeneres fumejants, el massís de Penyagolosa, etc.., en fi la vista és interminable.

Emprenem la tornada desfent el camí fins al senyal vertical i prenem el camí de l’esquerra, és una senda que ens baixa fins mitja altura de la muntanya i el riu Xicotet, concretament fins l’encreuament amb l’antic camí d’Ayódar, on es pot prendre l’opció d’acostar-nos a esta localitat, poc abans passarem junt amb un aljub.

Part del trajecte de tornada el fem en paral·lel al riu xicotet, des de l’altura es pot veure part del seu llit i el tortuós i abrupte recorregut cap al riu Millars; també crida l’atenció les grans parets calcàries de la penya, fent la impressió d’estar enrajolades.

Poc abans d’arribar al poble, rodegem la penya per a salvar el barranc de Carboneres, endinsant-nos entre unes grans pedres, trobem la font del Castell, encara que el seu curs d’aigua pareix ser que el té a un nivell inferior, deduïble pel soroll de l’aigua al caure i que podem sentir mes que veure des de la senda. Si necessitem aigua, a pocs metres al peu de la senda, trobarem un taulellet indicant-nos "Aigua a 70 metres", està en una assut poc abans del túnel que es pot veure des de l’altre costat del barranc.

Situats una altra vegada en la senda, a pocs metres està la pujada al castell, hi ha uns 700 metres fins a ell; des del senyal vertical, iniciem la baixada final en zig-zag fins al xicotet poliesportiu en l’entrada del poble.

Tornar a la pàgina del mes